diumenge, 27 d’abril del 2014

ENTRENAMENT, 26 D'ABRIL

DISSABTE, 26 D'ABRIL
ENTRENAMENT EXTRAORDINARI AMB EL DANI RAMÍREZ
La sortida pel Montseny ha estat senzillament GENIAL. El Dani ens ha regalat un matí preciós. Hem començat a córrer des de la falda del Montseny. Un primer km planer per escalfar i després la pista ha començat a enfilar-se progressivament. Ens hem endinsat en una fageda, i hem pujat amunt-amunt com cabres, trepitjant una preciosa catifa de fulles caiguda la tardor passada. Hem planejat tot pujant cap al Turó de l'Home. Una vista espectacular a 360 graus (Montserrat, Pirineu nevat, Golf de Roses i més i més i més: una autèntica talaia). Al Turó de l'Home hi hem trobat la família Menéndez Ramírez que venia a peu des de Santa Fe, fotos, 4 ganyips, algun gel i hem carenejat fins al cim de les Agudes (1706 m). Tornant hem fet dos km de baixada molt pronunciada i força tècnica, hem passat per uns alzinars i per una castanyeda, tot travessant algun rierol. Hem acabat fent 21,5 km (la primera mitja del Guillem) i tornem molt satisfets. 
Gràcies molt especialment al Dani, encantador com sempre i un llibre obert; i gràcies al Francisco, a la Mònica, al Guillem, al David i al Xavi, que ho han fet possible. 
Em quedo amb el record de la bona companyia, d'un paisatge de primavera on tot reneix i uns colors de natura increïbles. 
Isabel Roumens
El Guillem, el Xavi, el Dani, la Mònica i el Francisco.
Les lliçons magistrals del Dani.
 Una bona colla per a un molt bon dia.
El Guillem, la Isabel, el Dani, la Mònica, el David i el Xavi.
VacarissesCorre: el Francisco, el Guillem, la Isabel, el David, la Mònica i el Xavi.
 Fa fred, Pere?
 Els més jovenets de la colla!
Moltíssimes gràcies, Dani!
Moltíssimes gràcies, família Menéndez-Ramírez!
Salut i km!

dijous, 24 d’abril del 2014

ENTRENAMENT PEL MONTSENY

SORTIDA EXTRAORDINÀRIA AL MONTSENY
Aquest dissabte tenim una altra sortida extraordinària. Aquest cop, guiats pel Dani Ramírez, farem un entrenament pel Montseny passant pels seus paratges més emblemàtics i tindrem temps de gaudir d'un entorn que a aquestes alçades primaverals es presenta espectacular.
Quedem a la plaça Joan Bayà a les 8 del matí
La proposta del Dani és la següent: 

El kilòmetre vertical al Montseny! 
 "Ruta circular llarga: Aquest seria el perfil dels 18 km, sortint de cota 777 m a can Gensana i pujant pel dret al Turó de l’Home 1.712 m, el Turó Catiu d’Or de 1.680 m, i baixant molt pel dret cap a Fontmartina i tornar quasi per pla o lleugers pujadors/baixadors fins al punt d’inici.


 Un cop a dalt es pot allargar uns 3 km la ruta fins Les Agudes, que és el tram més preciós.


 I si no la fem circular, baixaríem per on hem pujat, llavors quedaria per uns 15 km.


 Hi ha moltes maneres d’allargar i escurçar, segons anem decidint. I el desnivell positiu oscil·la de 1.040 a 1.200 metres.


 Jo crec que podem fer bé Turó de l´Home, Catiu d’Or i Les Agudes 1.700 m."
El Dani també ens proposa aquestes altres dues rutes:

"Ruta fàcil: quasi plana, desnivell 200/300 metre.

Des de Can Gensana a Font Martina i tornar."




"Ruta infantil: per si ens acompanyen criatures.

Pàrquing del Turó de l’Home a cota 1.470 m fins al cim: res, 1,5 km i 240 m desnivell. Després poden crestejar per Puig Sesolles i Turó Gros, és mooolt maco, sembla mig-Pirineu. Total una horeta o poc més."
Us esperem!
Salut i km!

dilluns, 21 d’abril del 2014

ENTRENAMENT, 19 D'ABRIL

DISSABTE, 19 D'ABRIL
Entrenament extraordinari de dissabte de Setmana Santa. A proposta d'uns quants amics de la Cursa de la Campana es va fer un entrenament extraordinari (ja és tradició de VacarissesCorre fer un entrenament extraordinari per aquestes dates) pels recorreguts oficials de les curses de la Campana. En aquest cas, i gràcies a diversos coneixedors del recorregut, es van poder fer diversos recorreguts i nivells per tal de satisfer totes les propostes d'entrenament: una part del grup més matiner de les 8 va seguir el recorregut de la Campana curta, mentre que una altra part passava a les 9 per la plaça de la Roda per recollir un altre nombrós grup de corredors amb la intenció de fer la segona part del recorregut de la Mitja de la Campana. 
Tot plegat, més d'una vintena de corredores i corredors per gaudir dels recorreguts de les dues  curses de la Campana.
Moltes gràcies als amics de la Campana, als amics de corredors.cat, als amics de CaliforniaSports i als companys de VacarissesCorre que ens van acompanyar.
Salut i km!

diumenge, 20 d’abril del 2014

A PROPÒSIT DE LA MARATÓ DE BARCELONA

Aquests dies, i pensant en la Marató de Barcelona, en Toni Jurado ens ha anat passant uns enllaços a youtube que mostren molt bé la màgia i l'encís d'una marató que pensem que poden ser del vostre interès.

1. El primer vídeo que us passem li va arribar fa temps però l'ha visualitzat a pocs dies de la Marató de Barcelona. Després de veure molts vídeos i reportatges sobre la Marató, està convençut que aquest vídeo mostra amb una realitat perfecta el que és l'esperit de la Marató, tant per als atletes d'elit com per als afeccionats de VacarissesCorre que correm per gaudir i que un dia ens estrenem en la distància dels 42.195km.
És un vídeo llarguet, 1h40min, però és amè, i de ben segur que us veureu reconeguts en alguna de les persones que surten preparant la Marató de Chicago.

El Toni acabava aquesta primera recomanació amb aquest escrit: "Per cert. Ho vaig dir en una conferència pública, i ho continuo mantenint: Hauria de ser prescripció mèdica obligatòria fer una Marató a la vida. No només per fet físic i esportiu, sinó per l'afany de superació personal, la motivació, i la recompensa de trepitjar la línia d'arribada. Us puc assegurar que la primera vegada és una sensació indescriptible. Per l'any 2014 us espero a uns quants més de vosaltres a la línia de sortida de Barcelona."

2. El dissabte abans de la Marató de Barcelona ens va passar dos enllaços més, aquesta vegada centrats en l'edició 2012 de la Marató de Barcelona, amb un petit comentari: "Al final, les emocions cadascú les expressa a la seva manera."





3. L'endemà de la Marató ens va passar el següent escrit d'en Ricard Verge, Ricardinho: ha fet 99 maratons, la d'ahir de Barcelona en 2h47min, i encara manté la mateixa il·lusió per la Marató.


 La mágica línea azul

Es una distancia histórica. Es una distancia maravillosa. Quizás no haya en el deporte una prueba en la que debas entrenar tanto para superarla. Ahí radica la belleza, en su final, en comprender su lotería, en intentar comprender nuestra debilidad frente a Ella. Uno puede haber entrenado correctamente y no lograr su objetivo deseado. Son muchos los factores que se sortean el día D y cuando todos esos factores te brindan una oportunidad no hay placer más grande.
La maratón no empieza en ese km. 0 de esos 42 azules kilómetros, ni tan siquiera en ese nervioso y escénico calentamiento, la maratón empieza el día en que decides prepararla; son más o menos solitarios kilómetros, son cientos de poligoneras series, son miles de inciertas decisiones, son despedidas de moribundas zapatillas y bienvenidas de otras mucho más amables, son calendarios infinitamente repasados, son otras pequeñas competiciones que dejan de serlo ese año para pasar a ser interesantes entrenamientos, son extraños nervios que nos atrapan y nos ahogan cada día algo más, son descubrimientos que se convierten en experiencias, son estudios de ritmos difícilmente conseguidos, son pruebas y más pruebas de artículos, alimentos y bebidas que jamás nos gustaron pero que jamás dejamos de vivir sin ellos. La maratón es todo esto y empieza muchos días antes del día D.
   
Hoy en Barcelona, han sido ya 99 días D, 99 maratones y no podía dejar de sonreír. Estaba realmente cansado antes de salir y salir en estas pruebas sin entrenar nada puede parecer a veces un suicidio. Pero es una fiesta, es una familia que he ido conociendo en cada carrera y no me apetece perderla. Durante estas 99 maratones he conocido gente maravillosa, hoy he visto una pequeña parte de ellos, los admiro y respeto tanto que quizás por ello no quiero perderlos. Los animo cuando les faltan las fuerzas, cuando me adelantan por ser yo el que carece de ellas, disimulo mi temporal flaqueza para que se centren en sus objetivos, escucho al público, espectadores mucho ellos lesionados corredores que tristemente se han perdido la cita, sus ruidos y ánimos son la cosa más maravillosa que me ha dado este mundo, son pequeñas joyas que uno guarda en el joyero de su corazón. Han sido muchas las amistades que se han hecho y que se conservan sin importar quién de nosotros entró antes que el otro, sin importar quien fue más rápido que el otro, quien entrenó más (esa hermosa igualdad que posee el atletismo popular), han sido simpáticas conversaciones en las salidas y grandes y mutuas felicitaciones en las metas. Ver los ojos de un alegre compañero brillar como las estrellas por que ha conseguido su objetivo es un premio para mi sentimental vida.
Así la maratón es historia, es encanto, es dolor y sufrimiento también, pero sobretodo es magia. La magia de la fuerza de los que te acompañan, la magia de las promesas, la magia del amor y el orgullo de una familia, la magia de una vida. La magia de una línea, una línea azul que para muchos solo tiene 42 kms, pero para muchos otros es infinita.

Ricardinho

Pensem que vídeos i text poden ser del vostre interès i us poden ajudar a decidir-vos a fer la Marató.