8 del matí, plaça Joan Bayà, 3ºC,
cel ennuvolat. La Cecilia i el Julio els primers, i mica en mica anem
arribant. N'hem sortit 11des del poble.
Sortim
del poble i iniciem una forta pujada que al tombar de vessant es
tradueix en una forta baixada. Les pedres estan molles, cal anar amb
compte. Passem per la casa de LLeonard, travessem la riera de Can Còdol i
arribem a la Casa de les Vendranes. Aquí ens hem reagrupat i hem
començat un fort ascens que a la part alta ens ha regalat una preciosa
vista de la boira que hi havia a la vall (cantó Torrent de les
Vendranes).
Arribem a la Carretera de
Rellinars i la travessem. Aquí podem observar el noste objectiu, el Turó
de la Pola de 930 metres, avui amb força boira pels voltants. Poc
després arribem a la Casa Nova
de l'Obac, uns 50-55 minuts d'haver sortit de Vacarisses i ja un xic
cansats després d'uns primers 5 quilòmetres força exigents.
Ens trobem amb la Judit, l'Alvaro i en Beni. Ja en som 14!
El
Beni, fresc com una rosa, comença fort. Seguim la pista direcció al Pou
de Glaç de dalt. La pujada és continuada i les forces comencen a
minvar. Un cop passat el Pou, sortim de l'espès alzinar i disfrutem
corrent per la Carena del Pou i observant el Paller de Tot l'Any, la
Roca Salvatge, etc.
Hi ha hagut un moment en
qual uns tímids raigs de sol han il.luminat les roques que teníem al
davant, però ha estat un instant perquè hem acabat arribant al Turó de
la Pola aproximadament 1 hora i 50 minuts després d'haver sortit del
poble i tot era boira, sense visibilitat. Us asseguro que és una
llàstima que no haguem pogut veure el nostre entorn. Es una talaia
magnífica en un lloc que miris on
miris, tot és natura, tot són muntanyes on passejar, on córrer, on
sentir.
Després d'un gel, barreta i d'una foto
de grup, marxem de seguida cap avall. Arribant al Collet Estret hem
agafat una variant en el camí de tornada. Hem baixat per la Canal del
Llop, direcció la Font de la Portella. Magnífic descens amb forta
inclinació, dins d'un bosc tancat amb molta vegetació: les alzines, el
marfull, el bruc, el cirerer d'arboç que aquesta de l'any està florit,
una estora de fulles, bolets, en fi, un munt de vida.
En
arribar a la Casa de l'Obac ens hi esperava el Jordi que ha volgut
fer-nos un avituallament que alguns hem agraït molt, quan les forces ja
començaven a fallar.
I, hem iniciat el descens
primer per la carretera dels Caus i després agafant el carrer del Roure
Monjo on hem tornat a trepitjar terra i hem enganxat un tros de la
Campana. Les 3 PUJADES i tot seguit
el corriol que ens ha portat a la Moreneta. Bé, la Mònica, el Marcos,
el Pol i el Xavi han volgut fer una quarta pujada i han fet un camí
alternatiu.
Descens per la Moreneta amb alguna
rebrincada i arribem a la plaça Joan Bayà, contents, cansats i amb
ganes de pensar en la propera sortida.
Total
uns 24 quilòmetres on hem tingut pujades, fortes baixades, corriols,
pista, una mica d'asfalt, boira, xerrameca, esbufegades, somriures,
pinya; hem fet un bon grup i ens ho hem passat de conya.
Un plaer,
Isabel
