dimecres, 10 de setembre de 2014

TRIATLÓ DE BANYOLES, 6 DE SETEMBRE



La meva 1a triatló, per Júlia Solsona
Dissabte passat van organitzar la segona triatló infantil de Banyoles.
Va ser la meva primera triatló.  Vam anar al Càmping El llac i vam llogar una mobilhome per a sis persones.
Ens vam llevar a les 8 del matí ja que els dorsals s’havien de recollir a les 8:45. Com que era la meva 1a triatló vam anar una mica tard, i per això mentre nosaltres esmorzàvem, el meu pare va anar amb la bici a recollir els dorsals.
Quan el meu pare va tornar, vam revisar que ho tinguéssim tot i vam posar el meu dorsal al porta dorsal.
Vam agafar la bici i vam anar cap a la sortida. Entre el càmping i el lloc on començava la triatló hi haviA 3 km, però com que anàvem en bici vam anar ràpid.
Quan vam arribar una noia ens va pintar el número de dorsal al braç i tot seguit vam anar cap a boxes.
Allà ho vam deixar tot preparat.
Més tard vam anar a veure la sortida de la categoria infantil, van anar molt ràpids, no els vam poder veure arribar a la meta perquè jo era de la següent categoria. Feia 100m nedant, 3 km en bici i 1.200m corrent.
Quan em van cridar per anar cap a la sortida, estava molt nerviosa, i com que érem molts van sortir primer els nens i després les nenes.

A punt de sortir…
Quan ens van donar la sortida vam sortir totes a la vegada però al llarg dels 100 metres ens vam anar separant, vaig sortir de les últimes de l’aigua, la transició em va anar molt bé i vaig avançar un parell de nenes.

Fent la primera transició...

Sortint amb la bici 
Però al tros de bici no em va avançar ningú, en canvi jo en vaig avançar tres o quatre, anava amb molta força i no em vaig cansar gaire, com que vaig avançar a un nen em vaig motivar molt (els nens havien sortit primer) i això em va donar forces per seguir avançant a gent. 

avançant al tros de bici… 
El córrer no em va anar massa bé, a part que és el que pitjor se’m dóna, a la primera passa ja tenia flato i encara em quedaven 1.200 metres per davant...

Patint...
Em van avançar tots els que jo havia avançat en bici i em pensava que no podria però vaig pensar en la il·lusió que em feia fer la triatló i en tots els esforços que havia fet per entrenar i vaig començar a pensar en positiu: jo puc, jo puc, m’anava repetint per dintre.
Al final vaig acabar molt cansada però feliç, i també li vull donar les gràcies a la meva família i a la Patricia i el Toni per animar-me el dia de la triatló!!! Moltes gràcie!
També afegeixo unes fotos de la triatló de l’Isaac:


A la tarda el meu pare va fer la triatló olímpica i als últims 300m el vaig acompanyar. Crec que mai havia corregut tan ràpid!!!
Moltes felicitats, FAMÍLIA!
Salut i km!

2 comentaris:

  1. Moltes felicitats, Júlia i Isaac! Que tremoli el papa!

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats Julia i Isaac!!!!!
    Nomes per haver-la fet sou tot uns campions.

    ResponElimina