L'ISMAEL ORÚS A LA 1a WORLD RUN
Salut!
Com ja acostuma a ser habitual, a aquells associats que fem
alguna gesta especial, se'ns demana una crònica dels fets... Doncs bé,
aquí ve la meva... Espero sortir-me'n honrosament ;-)
El 4 de maig de 2014 s'ha dut a terme la primera World Run, nom abreujat de "Wings For Life World Run", (http://www.wingsforlifeworldrun.com).
La cursa té diversos aspectes que la fan especial/diferent/única respecte a
les curses que estem acostumats a fer. Us en resumeixo uns
quants. El lema de la carrera ja és suggeridor: CÓRRER PER AQUELLS QUE
NO PODEN. Es tracta doncs d'una cursa solidària on el 100% de la recaptació
va destinada a la Fundació Wings for Life, els fons de la qual es
dediquen a investigar la cura de lesions de medul·la espinal.
Les ciutats.
The catcher.
El recorregut.
Un altre aspecte engrescador és el fet que es tracta d'una cursa
mundial. L'event uneix atletes de tot el món que corren SIMULTÀNIAMENT
en 34 ciutats repartides pels 5 continents. L'hora oficial de sortida
ha sigut a les 10 hores UTC, que traduït al fus horari de Barcelona són
les 12 del migdia. Dins de tot, encara hem estat afortunats els 784
corredors de Barcelona, ja que per exemple als 248 participants d'Auckland (Nova Zelanda) els ha tocat sortir a les 22h. No gaire més sort
han tingut els 1779 valents/tes de Sta. Clarita (Califòrnia, USA) que
van sentir el tret de sortida a les 3am! Quant a latitud, la cursa
més septentrional ha estat la de Stavanger (Noruega) on 300 persones -que tot i sortir també al migdia- ho han fet a 6º. La cursa més
meridional ha estat la de Ciutat del Cap (República de Sud-àfrica) amb
581 atletes i una humitat del 90%.
****Totes les dades les ha proporcionat l'organització en
temps real a la seva web. Us recomano veure els tracks perquè tots tenen
quelcom especial (urbà, mar, muntanya, desert...). Si hagués de
triar, em quedaria amb la de Suècia, que s'inicia a la península i
creua el Bàltic per un pont de més de 6 kms per acabar rodejant una illa!****
En general, vista la participació, no han estat curses gens
massificades, la qual cosa és molt d'agrair (si algú ha fet alguna
edició de la dels Bombers BCN, sabrà de què parlo...). Però això no ha
estat excusa per a que l'organització no hagi reparat en despeses,
almenys pel que he viscut en la de Barcelona.
L'Ismael.
Sense cap mena de dubte, el tret diferencial d'aquest esdeveniment
és el fet que un cop presa la sortida, els corredors no es dirigeixen
cap a la meta, sinó que és la meta qui els persegueix!!!! Això és
realitza mitjançant un cotxe, anomenat THE CATCHER, que donat un
avantatge inicial de 30 minuts surt des de la sortida en persecució a
velocitat constant de 15Km/h (i que anirà incrementant en 5km/h cada 30
minuts). Aquest s'encarrega d'anar "eliminant" els corredors a mesura
que són sobrepassats donant la seva cursa particular per acabada, fins
que només en queda un i una, proclamant-se aquests els vencedors
nacionals. Cada dorsal porta un xip únic i el vehicle (un per nois i un
altre per noies en cada cursa nacional) va equipat amb unes antenes que
van identificant i prenent referències del crono universal de la cursa
respectiva a cada corredor en tot el món. Això dóna un plus al fet de
córrer, principalment quan sents l'alè del càtxer al "cogote". No
deixa de tenir el seu al·licient per aquells que ens agrada la
tecnologia!
Pel que fa a la cursa de Barcelona en si, es tracta d'una cursa
totalment d'asfalt amb poc desnivell acumulat que va des d'INEFC a dalt
de Montjuïc resseguint tota la costa del Garraf fins a Creixell, a prop
de Tarragona. Una distància total de 100kms. Dir-vos que les sensacions
inicials que he tingut al calaix de sortida són molt paregudes a la
resta de curses on he participat: adrenalina desbordada, alegria
desfermada... (què us he de dir que no sabeu ja!) i durant els primers
quilòmetres també, fins que arriba el minut 30 de la cursa i de sobte
tens la sensació que t'has convertit en presa i el predador ve al
darrere. Inconscientment, les pulsacions pugen de cop i el ritme també,
em va costar uns quants kms tornar a asserenar-me i seguir el ritme
programat. L'objectiu era cobrir un mínim de 25km, la qual cosa suposava
entrar dins de Sant Boi passades dues hores. Tenia previst que el càtxer
m'atrapés en aquest temps. Però quan era a l'avituallament dels 15km ja
veia que no arribaria als 25km. Finalment no era tan afortunada la
sortida al migdia, la calor castigava de valent... i, per tant, vaig
decidir baixar ritme i arribar fins a l'avituallament dels 20km per
quedar-m'hi i esperar el botxí. I així va ser...: 20k en 1h48min! Un cop
"capturat", a l'avituallament 20km tot va ser relax, isotònic, fruita i
gaudir amb la resta de corredors que havien decidit aturar-se també en
aquest punt a esperar el bus...
Ha estat una molt bona experiència que us recomano si hi ha properes edicions.
Ismael Orús
Moltes felicitats!
Salut i km
