diumenge, 16 de febrer del 2014

III HIVERNAL DE CAMPDEVÀNOL

LA MITJA DE CAMPDEVÀNOL
La Mitja té un recorregut circular i acumula un desnivell de 2100m. El punt més baix de la cursa és de 730m i el més alt de 1370m. Comparteix els primers i últims quilòmetres de les altres dues curses (42km i 12km), tot passant per llocs emblemàtics com el Pla de la Tomba, St. Pere d'Auïra, Pla de Pruners, collada de Grats, Coll de la Batalla. Sense fer cap cim important la seva bellesa està en les espectaculars fagedes, baixades tècniques i frondosos corriols que ens retornaran a Campdevànol.

Amb aquesta introducció no us podeu perdre l'escrit que ens envia el Xavi Menéndez que hi ha participat.



"Mireu, us podria parlar d'un circuit preciós, de que el nivell de la gent molt alt, de que entre altres hi corria la Picas (en marató). També podria fer esment del meu humil temps… o d’altres coses, que sovint compartim entre nosaltres… però aquest cop tinc ganes de compartir amb vosaltres l’experiència personal que he viscut.

Des de les 6 del matí que ja m’he adonat que allò era diferent, potser la pluja, potser el fred, potser el comentari de l’organització sobre la possible neu… Els primers que surten són els de la marató, quina gent…, em quedo impressionat del nivell, però són els de la marató…, jo estic amb els de la mitja i això ho tinc súper entrenat… què innocent!

Comencem una mitja plovent, al Km 3 m'he de treure la merda de tallavents de can decathlon i els guants de floreta..., xops i congelats…, me'ls embolico com puc per la cintura i, amb una facilitat inusual m’adono que estic corrent entre els 30 primers… La cosa pinta molt bé…, tinc bones sensacions…, pot ser una bona cursa tot i el mal temps, no para de ploure. Però això se'm complica i molt: al Km 6 el fang súper relliscós em fa impossible seguir amb ritme, vaig per terra, em desespero…, tinc que deixar-me la vida per poder pujar i no matar-me quan baixo… i així fins el final…, un final molt desitjat.

No puc dir que avui hagi fet una gran cursa, tampoc he disfrutat molt…, però m’ha estat una bona lliçó de córrer per la muntanya. Tot i que entrenis fins a la sacietat, tot i que segueixis unes possibles normes d’entrenament..., la muntanya fa una selecció natural i, avui he estat jo i t’adones que cal ser molt humil amb un esport tan gegant.

Salut i molts Km de pujada!"


Aquesta setmana, per cansats que estiguem no ens perdrem l'entrenament per poder seguir les teves explicacions de primera mà.
Salut, Xavi, i km, encara que siguin de pujada!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada